Fer l’agost
És l’agost i això significa calor, desplaçaments, menjar, vacances, refrescos, aeroports, retards, trens, cues, gentada i problemes a les carreteres. Aquest agost diuen que serà el menys calorós dels propers anys, com també diuen que la tardor serà d’aquelles que no saben ploure. També l’estiu és època de fer calaix, de fer l’agost. Aquest estiu tots han recuperat les pèrdues generades durant la pandèmia. Però tot ha pujat de preu, no sols l’energia i els carburants, sinó tot el que se’n deriva. Els més optimistes pensen allargar la temporada fins a finals de setembre o primers d’octubre. Els pessimistes creuen que, amb l’avançament del curs escolar, s’haurà acabat la temporada. Així, tots miren de fer l’agost durant tot l’estiu i, si poden, tot l’any.
Preocupa com alguns han ampliat l’espai físic ocupant una part de la via pública. És vergonyós com treuen l’espai que correspon als vianants. Una mesura temporal, provocada per la pandèmia, ha passat a ser definitiva i quasi gratuïta. Algunes voreres han quedat reduïdes a la mínima expressió en benefici de les taules i les cadires. Els carrers comercials han perdut la seva condició de zona de vianants per convertir-se en una extensió dels menjadors i dels bars. Hi ha bars i restaurants que aprofiten les ampliacions de les voreres i la remodelació de passejos per expandir-se. També faran l’agost tots els locals d’oci nocturn, que veuran duplicats, en general, els seus beneficis respecte al 2019. I a tu, trist ciutadà, si has de fer una petita reparació en el teu habitatge et serà facturada la taxa per endavant.
Fer l’agost no és qüestió només de fer diners, sinó també d’exercir un poder, alguns per la força. En ciutats petites com Sant Feliu de Guíxols, alguns carrers cèntrics per a vianants s’han convertit en zones de pas de difícil transitar, com és el cas de la rambla del Portalet o el carrer Major. A Girona passa el mateix, al carrer Joan Maragall o a la plaça Catalunya. S’intueix una tolerància preocupant dels ajuntaments que accepten els fets consumats. Als de fora, passavolants i estiuejants, els importa un rave, fins i tot ho veuen típic. Els d’aquí ens hi habituem de tal manera que ens sembla tot normal. Sense cap pla de mobilitat per al ciutadà corrent, alguns fan l’agost gràcies a l’ocupació d’un espai públic que és de tots.
