La covid no tanca per vacances

Em va agafar a contrapeu. Era diumenge al vespre, havia sopat lleuger i passat un parell d’hores vaig començar a tenir mal d’estómac. Me’n vaig anar a dormir convençuda que l’endemà m’aixecaria del tot recuperada del que pensava que seria una simple indigestió. Però, mentre la major part de la població passava la nit en vetlla a causa de les temperatures tropicals, jo havia d’anar cobrint-me el cos i el llit de capes per protegir-me del fred que em provocava una febre incipient. L’endemà, la meva filla em va posar en alerta. Jo, encara incrèdula, em vaig fer un autotest i bingo! La ratlla gairebé només s’insinuava però ella ho va tenir claríssim: “Mama, tens covid.” Per increïble que sembli, el virus del SARS-CoV-2 és un dels pocs organismes vius que no s’agafa vacances el mes d’agost i continua fent de les seves, amb més o menys gravetat, segons l’estat immunològic de l’hoste. Des d’un punt de vista epidemiològic, la situació actual és una bassa d’oli. D’acord amb les últimes dades de Salut, corresponents a l’última setmana de juliol (del 25 al 31), la taxa per covid-19 era de 86 casos per 100.000 habitants. La taxa d’ingressats en llits convencionals per aquesta malaltia continuava la marcada tendència descendent en tots els grups d’edat. I la taxa d’ingressos per covid-19 en crítics també disminuïa. En concret, a la regió sanitària de Girona, en aquella setmana, hi constaven 9 persones ingressades en unitats de crítics, lluny dels 67 registrats la setmana anterior (del 18 al 24 de juliol).

No és el primer cop que vivim moments de relaxament total en relació amb la covid; pràcticament com si no existís. En aquest sentit, em va cridar l’atenció descobrir que, quan comentava a la gent propera que la tenia, molts van donar per descomptat que l’estava passant com un simple refredat. I quan els vaig parlar de dies amb febre i d’aixecar-te com si t’hagués passat un camió per sobre, aleshores van aixecar un xic les orelles. “Caram! Amb febre i tot. Sort de les vacunes!”, em va dir una amiga. També es curiós veure com desaprenem ràpidament hàbits que havíem assumit que es quedaven per sempre entre nosaltres. Es recorden de les mascaretes? Provin d’anar pel món en ple mes d’agost amb una FFP2. Les cares d’incredulitat i d’espant de la gent són un poema. Tant de bo que la situació de bonança hagi arribat, ara sí, per quedar-se.