Tauletes i politiquetes

L’Estat desclassificarà els secrets oficials d’aquí a cinquanta anys, i...? Els terminis no preocupen. I és que algú dubta del paper del fugat Joan Carles de Borbó en el 23-F? O del nom que s’amaga darrere la X dels GAL? O de l’ús dels fons reservats? O qui va col·locar la balisa de seguiment al cotxe del president Puigdemont? O qui va autoritzar l’operació Catalunya? Diria que les respostes a totes aquestes preguntes tothom les coneix, que fa temps que no anem amb el lliri a la mà, que sabem molt bé com les gasta l’Estat. Parlem de secrets. Com els que s’amaguen sota la taula, però no la taula on s’asseuen el PSOE i el PP des del minut zero. En aquesta ja sabem del que s’hi parla. És la taula on es va pactar humiliar el lehendakari Juan José Ibarretxe en el Congrés, l’1 de febrer del 2005. Parlo dels secrets que s’amaguen sota la taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol, taula de claudicacions, catalanes és clar, diria jo. Tinc la impressió, tan sols és això, una impressió, que n’hi ha uns que sí que ho volen tornar a fer. I no parlo d’un referèndum d’autodeterminació, que ja es va fer i el resultat va ser clar. Quan dic que sembla que ho volen tornar a fer em refereixo a un tripartit. Deixem-nos de “batalletes”, va dir recentment algú. Hi estic d’acord, mentre no es consideri una “batalleta” la destitució de la presidenta del Parlament de Catalunya, la segona autoritat del país. Deixem-nos de “batalletes” i de tauletes i politiquetes, afegiria jo, i poseu-vos a fer política. Reivindiqueu l’1-O i el resultat que va emanar de les urnes, aquelles per les quals el PP i el PSOE van fer cessar un Parlament i van destituir el president de Catalunya, al qual van convertir en peça de caça major. Perquè, de política, poca ara: l’únic que es fa és el que manen o deixen fer des de Madrid. Fer política també vol dir deixar-se de campanyes contra persones pel fet de no abaratir el somni. Persones que ens han ensenyat a dir prou de renúncies mediocres i que amb les seves cançons ens han donat alè per continuar caminant cap a la llibertat. A elles només els podem agrair que es mantinguin tossudament alçades estirant per fer caure la podrida estaca.