Què prens, Iceta?

Sàpigues, Miquel Iceta, que som més de dos milions de catalans els que no volem aquesta Constitució, que ens la rebufa la integritat territorial d’Espanya i que tenir un regne com a forma d’estat al segle XXI i amb personatges com els Borbons, ens posa pell de gallina. Com s’arregla això? De veritat creus que, si anar contra la Constitució i la integritat territorial d’Espanya és delicte, així solucioneu res? És aquesta l’agenda de diàleg i retrobament? No sé què et prens, Miquel! Què t’ha alterat com t’ha alterat el sentit comú que Déu nos do i que a vegades has mostrat? Val la pena rebregar-se l’enteniment com te’l rebregues per un ministeri espanyol de Cultura i Esports? Dir que anar contra la Constitució és delicte és tant com dir que el pensament lliure és delicte! I dir que anar contra la integritat territorial d’un estat modern és delicte és tan ridícul com el “Caudillo por la g. de Dios” de les monedes franquistes. Pensava que amb l’estrebada de Sánchez (“No hi ha majoria per reformar el delicte de sedició al Codi Penal”) i els repics d’esquellerincs de la Robles (“Les reformes legislatives no s’han de fer en calent ni per casos concrets”) ja havíeu portat els socis del govern més progressista de la història a la màxima quota de ridícul en aquesta matèria. Però no. Faltaves tu. “Ha de ser delicte.” Què prens, Iceta, per dir-les així? No tant pel que dius, que ja entenc que el guió és el guió. Què et prens perquè no et caigui la cara de vergonya?