Temps era temps...

Com la muntanya, el mar és un dels meus espais de llibertat. Les dues modalitats em traslladen a un contacte estret amb la natura i em fan sentir viva. Amb els germans vam aprendre de ben petits els principis de flotació a les gorgues de Llocalou (Vall de Bianya) quan el riu encara era viu. Amb moviments descoordinats de braços i a cops de peus a l’estil caní, aconseguíem arribar a l’altra banda de la bassa i arrapar-nos a la primera branca. Era tot un repte retornar a la platgeta. Temps era temps... Ara, la majoria d’aquests paratges idíl·lics mantenen límits d’aforament i taxes per no morir d’èxit. A causa de la intensa sequera, la covid, l’ús del GPS, les xarxes socials i els influencers, aquests indrets s’han convertit en un eixam que degrada el medi natural. Una alternativa a les piscines és la modalitat de la natació en aigües obertes. És com meditar controlant la respiració, escoltar el silenci, vèncer el ritme de cada onada, és pura llibertat. Si a aquests efectes relaxants hi afegim l’observació de l’entorn, és com formar part del mateix ecosistema marí. Però aquesta pràctica malauradament també ha acabat alterada per l’activitat humana. Temps era temps, quan nedava al mar de Pals, a cada braçada en direcció sud-est podia veure el massís de Begur i a cada braçada en direcció nord albirava les Medes. Ara, quan nedo i miro cap a Begur veig urbanitzacions, afectacions enormes contra el paisatge, contra el medi ambient i contra tota la costa. I quan miro cap a les Medes veig un parc aquàtic amb tobogans, torres i trampolins inflables de colors intensos que trenquen l’harmonia del paisatge natural. Entretant, Pals té un repte cabdal pendent: donar resposta a la zona costanera preservada per Radio Liberty. Ara mateix no es té coneixement del futur que espera a uns edificis que han estat saquejats, ocupats i destrossats durant els darrers 10-15 anys. Fent balanç dels canvis en el temps em plantejo quin és el model territorial de futur, si encara hi som a temps, dels municipis de Begur, Pals i tantes altres poblacions del nostre litoral gironí. Aprendrem a no cedir a les pressions i interessos econòmics? Seguirem un model econòmic de turisme sostenible? Sortosament entitats ecologistes es mobilitzen per denunciar i aturar els “atemptats urbanístics i patrimonials”, o els nostres nets escriuran “Temps era temps...”.