Literalment, morir de calor

Encara són dades preliminars però, segons diferents portals que recullen estadístiques (com ara Eurostat, Our World in Data i Destatis), la mortalitat va augmentar sobtadament el mes de juliol arreu d’Europa. Tot apunta que ho va fer a conseqüència de l’onada de calor brutal que va viure el continent i que va arribar als punts més alts entre els dies 18 i 20 (a la Gran Bretanya es van superar els 40 graus centígrads, un fet completament insòlit). Segons els indicadors –que exclouen les morts per culpa de la covid–, entre l’11 i el 25 de juliol a Alemanya hi va haver 5.100 morts més del que és habitual. A Anglaterra i Gal·les van ser prop de 2.000; als Països Baixos, 900, i a Portugal, més de 800. Aquestes anomalies estadístiques segurament es detectaran en molts altres països, però de moment l’Estat espanyol s’emporta el rècord amb 5.200 morts per sobre de la mitjana. Són només números, s’haurà de veure si estudis més detallats ho confirmen, però és realment simptomàtic i no es pot negar la relació entre calor exagerada i mortalitat. A diferència del que molts creuen, la manera en què les altes temperatures maten sovint no és amb cops de calor sobtats –que es poden produir sobretot si es fa activitat física a l’aire lliure, però són minoria– sinó lentament, en persones grans i que tenen malalties prèvies. L’organisme es deshidrata, es descompensa i poden començar a fallar òrgans com ara els pulmons, els ronyons i el cor. L’emergència climàtica no afecta només perquè crema boscos i provoca sequeres que amenacen collites. Ens hi va literalment la vida.