Del porc se n’aprofita tot

Al marge de les relacionades amb la pandèmia, una de les grans notícies científiques de la primera meitat d’aquest any ha estat el trasplantament del cor d’un porc a un humà. El pacient només va sobreviure 72 hores, però l’operació es va considerar un èxit i obre un nou camí en els xenotrasplantaments. Utilitzar òrgans procedents d’animals s’estudia des dels anys setanta, quan es va començar a veure que les donacions normals no eren suficients per cobrir totes les necessitats. No es planteja com una solució definitiva, sinó com una manera d’allargar la vida del malalt fins que no arribi l’òrgan adequat. L’espècie més útil són els porcs, per la mida dels seus òrgans i perquè ja se n’han pogut modificar genèticament per reduir el risc de rebuig. La possibilitat d’utilitzar primats queda descartada perquè comporta més dubtes ètics, a part de ser il·legal en molts països. Si tenim en compte que el 30% dels pacients que esperen un òrgan acaben morint, és lògic i raonable que s’estiguin destinant diners i recursos a desenvolupar els xenotrasplantaments. Però, com passa sovint, també es genera el dubte de si aquesta tècnica estarà a l’abast de tothom o només se la podran permetre aquells que la puguin pagar. I, encara més enllà i deixant volar la imaginació, podria tota aquesta recerca sobre trasplantaments i immunitat fer més fàcil que en el futur es poguessin trasplantar cervells? De moment és pura fantasia, però mentre la ciència avança hem de tenir clar que aquesta és una línia vermella que en cap cas s’hauria de traspassar.