Quan les lleis no serveixen per a res

Avui dia estem veient una sèrie d’actes difícils d’entendre, quan et roben al carrer, et roben a casa teva, entren els ocupes al teu habitatge i no els pots treure. Segons explica la policia, ells no hi poden fer res. Hi ha persones que estan fitxades amb molts robatoris i al cap de quinze minuts ja són al carrer. Moltes empreses de seguretat estan fent l’agost, ja que si contractes una assegurança diuen que si entren a casa teva en 20 minuts hi són i avisen la policia i els treuen. Un es pregunta per què cal contractar aquest servei, si les lleis i la policia podrien actuar sense necessitat de contractar empreses externes. Això em recorda pel·lícules de la meva infància, que passava un nen trencant vidres de les cases i al cap d’unes hores passava el vidrier oferint els seus serveis. No ens enganyem: les lleis han d’estar pensades per ajudar els ciutadans, en cap cas per protegir els lladres; si no és així, no serveixen per a res. El que més em preocupa és que els que fan les lleis no tinguin cap empatia amb els ciutadans i la poca capacitat que hi ha per poder actuar per modificar-les. Això ja fa massa temps que dura i crec que ja no hi ha més excuses per part de la justícia per continuar mantenint aquest tipus de lleis.