Casa nostra, casa vostra

Europa continua sense afrontar el debat sobre l’acolliment de persones immigrades. Els refugiats, tant per motius polítics com per raons econòmiques, resulten sempre incòmodes per als estats. No és un debat fàcil, és cert, però fins ara les polítiques europees sobre els desplaçats que busquen refugi a Europa s’han concentrat en el control i la contenció, arribant a situacions esperpèntiques com la persecució judicial d’aquells que intenten salvar vides a la Mediterrània. L’anomenada crisi dels refugiats de la dècada del 2010 és encara una crisi humanitària sense resoldre malgrat que el 2015 els 28 estats de la UE, en una reunió extraordinària, admetien que calien noves polítiques davant una situació migratòria que havia adquirit proporcions sense precedents, de fet la crisi migratòria més gran des de la Segona Guerra Mundial.

L’activisme civil va suplir la falta de decisions polítiques per afrontar la desesperació de milers de desplaçats. La feina de nombroses entitats, plataformes i ONG ha estat vital en aquesta lluita, molta a casa nostra. La campanya ‘Casa nostra, casa vostra’ va aconseguir fer visible el crit de la societat civil, amb el clam “Volem acollir” de la manifestació multitudinària del 18 de febrer del 2017 a Barcelona. I és a partir d’aquella iniciativa ciutadana que el govern català va impulsar un programa de mentories per acompanyar i ajudar a la inserció les persones refugiades, no sense els habituals problemes de competències amb el govern de l’Estat o els laberints burocràtics que sovint, massa sovint, afegeixen complicacions a la solidaritat. Cinc anys després hi han participat 1.304 persones, que han acompanyat 598 persones refugiades. Són iniciatives lloables i necessàries, però cal que Europa no defugi el debat i l’afronti de manera serena, seriosa i honesta. La societat que ajuda és també, de vegades, la mateixa que veu en l’immigrant una amenaça. El debat, però, no anirà per bon camí si apartem la mirada de l’essència del problema: els drets humans; o creiem que hi ha refugiats, i per tant persones, de primera categoria i de segona.