Portbou i Cervera (i 2)
Fa quinze dies dèiem que la supressió de les duanes i el TGV han portat a l’ostracisme Cervera de la Marenda i Portbou, que fins i tot perden connexió ferroviària del tren convencional. Però de les runes en poden sorgir coses bones, i en el cas de Portbou s’han iniciat les obres de la Casa Walter Benjamin, que disposarà d’un centre d’estudis, una biblioteca que custodiarà el fons bibliogràfic del pensador i una sala d’exposicions. La primera part de les obres a l’antic ajuntament tindrà un cost de 2 milions d’euros. El filòsof alemany, que es va suïcidar al poble el 1939, és recordat des de fa anys amb l’extraordinari monument de Dani Karavan al costat del cementiri. A Portbou també és molt recomanable el restaurant Voramar, que van començar Domingo Jamàs i María José Garbi, i que avui dirigeixen la seva filla Míriam i la seva parella el xef Guillem Gavilán. Un altre fill, Pau Jamàs, és l’encarregat de les postres.
Apuntàvem la singularitat de l’hotel Belvedere du Rayon Verd, a Cervera, un edifici de formigó armat dissenyat com si fos un vaixell. L’actual propietari, Jean-Charles Sin, l’està rehabilitant amb seny després d’anys de decadència. Un avantpassat seu, Jean Baptiste Déleon, va tenir la visió de construir l’hotel en una petita parcel·la de 500 metres encaixada entre la via del tren i la carretera. L’arquitecte Léon Baille va projectar una construcció d’estil art-déco en forma de transatlàntic, i segons s’anaven aixecant pisos es feia més gros. Les obres van durar quatre anys (1928-1932). A dalt, la superfície és de 1.200 m² i hi havia una pista de tennis. Una llarga balconada ressegueix cada planta simulant la coberta d’un vaixell. Hi ha salons, bar, restaurant, pista de ball i un teatre cinema que acull sovint activitats culturals. També ha estat plató de diverses pel·lícules. En el seu bon temps de glamur hi havia 25 cambres, i a cada una n’hi corresponia una altra per al servei. Avui se n’ofereixen unes deu de reconvertides en apartaments. Es va construir per allotjar els viatgers que venien a l’Estat espanyol i s’havien d’esperar a Cervera per fer els tràmits duaners. Amb la guerra civil i la Segona Guerra Mundial l’hotel va anar canviant de clientela i va iniciar un declivi fins que va tancar, el 1983. Jean-Charles Sin va comprar la participació a altres familiars i a poc a poc va recuperant l’edifici original catalogat com a monument històric. Una joia que es pot visitar.
