Elvis

Ahir va fer 45 anys de la mort, als 42, d’Elvis Presley i la seva rellevància continua estant latent. No només perquè, en el moment que vostè fulleja aquest diari, desenes de bandes d’arreu del planeta interpreten les seves cançons (i algú disfressat com ell, de passada, oficia un casament a Las Vegas), sinó també perquè moltes de les seves aportacions –ser estrella malgrat tenir uns orígens humils, ser jove i trobar un artista que se t’adreci, ser blanc però fer la música dels negres– no han perdut valor i, què carai!, la immensa majoria dels seus grans clàssics continuen sonant radiants. Tant de bo Elvis, la pel·lícula, introdueixi la seva fascinant figura a les generacions més joves tal com, fa quatre anys, Bohemian Rhapsody ho va fer amb la de Queen.