‘Vis a vis’

Que bonic que és mirar el mar, l’ombra que fan les reixes mentre fixo les orelles en el centre del teu caminar. Si el món està a l’inrevés, caldrà buscar sensatesa, i un pessic de bogeria per saber-te estimar més. Ahir et vaig escriure una carta, avui t’escric aquesta cançó, demà tenim una cita. Li roben temps a l’amor. Volarem sense moure’ns, i on s’hagi de signar em faré una ferideta amb la sang que abasta el mar. Per deixar per escrit que no penso abandonar. I posar-li sang al crit dels que estimen sense poder estimar. Aquesta vegada ningú em farà callar, ni la paret ni el vidre. A fora se’t troba a faltar, i la llibertat no deixa de plorar. I després ens deixarem si ens volguéssim deixar estar. Del teu lament i del meu, en un vis a vis quinzenal. Aquesta és la meva traducció de Vis a vis, un tema de Leiva, del disc Diciembre (2012). Leiva, el gegant de la metàfora, es refereix a un amor prohibit fet de trobades furtives. Al videoclip a cura de Titan Pozo, premi Grammy Llatí al Millor Vídeo Musical Curt, apareixen dos simis que s’estimen però que no poden ni tocar-se per impediments externs. Els rostres transmeten tristesa però la brillantor dels seus ulls indiquen amor i esperança. Som en un hospital abandonat i sentim les notes llunyanes d’un violoncel i d’una trompeta. Els instruments em porten a pensar que els malferits emocionals que encadenem hòsties de realitat hem de poder tenir una altra oportunitat, un nou instant de benestar, una mica de sort entre tanta adversitat. Llavors esclatarà el poder imbatible de la tendresa mentre dos cadells de gat s’ho miraran tot plegat amb els ulls ben oberts.