Canvis per una lletra
Una sola lletra de vegades pesa molt, no fotem... Potser no hauria de ser així; qui ho sap no ho diu, però. Ara bé, les equivocacions i controvèrsies per una lletra, amunt o avall, de vegades porten cua, i ben llarga per cert... Sobretot en el que toca als topònims o noms de lloc. Així, el de Valleta, barri forà de Llançà vora la carretera de Figueres. S’ha escrit a vegades amb les formes Balleta o La Valleta. Fora discussions, no en parlem ja més. Siguem optimistes, com deia aquell, deixem el pessimisme per a temps millors.
Altres topònims llançanencs també s’han qüestionat, una vegada i una altra, al llarg del temps. Així el mot Castellar, que hem vist sovint escrit Castellà, com si es referís a un immigrant espanyol de la primera tongada. Des de dalt d’aquesta illa, ara unida a terra, intentaven en altre temps albirar les naus pirates o corsàries que amenaçaven atacar la nostra població; així com, per la banda positiva, guipar els preuats bancs de tonyines quan s’apropaven a la costa. Un altre nom present en el nostre terme municipal és Boquer. Un mot que podria venir de boc, el mascle de la cabra –o cabró, amb perdó dels presents–. “Si amb en Pau i en Pep m’enganyes, / seré un cabró amb quatre banyes”, va escriure Carles Fages de Climent en els seus Epigrames. Boquer és a l’esquerra de la carretera que va a Portbou, uns rostos eixuts, ben erms.
Fener és un altre terme de Llançà, ara ple de blancs xalets d’estiu, amunt i avall de la carretera que va al Port de la Selva. Allà, suposo, veié Sagarra les “vinyes verdes vora el mar / ara que el vent no remuga”, de les seves Cançons de rem i de vela. Avui en dia és allò del Fener de Dalt i Fener de Baix. Fener pot significar fenassar, prat de fenassos o fenals, o bé procedir de fenc, una altra gramínia usada com a farratge. El que no té ni cap ni peus és la grafia Fané, que tan sorprenent ha de ser per als turistes de parla francesa. Fané, per a ells, és quelcom marcit, sec, pansit, rebregat o atrotinat.
El parlar porteño dels barris populars de Buenos Aires, tan ple d’influències d’arreu del món, va incorporar aquest mot, que curiosament aparegué a la lletra d’un tango de Carlos Gardel, Esta noche me emborracho: “Sola, fané, descangayada, / la vi esta madrugada / salir de un cabaret”...
