A la tres
Els “irreductibles”
“La pèrdua de múscul al carrer ha fet que la imatge de l’independentisme s’hagi escorat cap a un extrem poc seductor
Analitzar els perquès ens portaria a un exercici de reflexió sempitern en què, possiblement, hauríem d’esprémer fins a l’última plana d’aquest exemplar per donar cabuda a tots els arguments possibles. Per tant, estalviem-nos els preliminars, que de tant en tant ja convé, i acceptem de sortida la tesi que, en els últims cinc anys, l’independentisme ha perdut força al carrer. Alguns hi posaran la pandèmia com a excusa, d’acord, però la realitat és que, no fa pas tant, el moviment es caracteritzava per una capacitat de mobilització hercúlia que transcendia més enllà de la jornada icònica de l’11-S. Per manifestar-se, no feien falta gaires excuses. Ara, per contra, fer-ho fa més aviat mandra. I una de les conseqüències més perverses d’aquesta desmotivació és que la fotografia de la representació de l’independentisme al carrer ara mateix no només és la d’una figura més escardalenca, sinó la d’algú de posat antipàtic. Arribats a aquest punt de l’article, als més aguts ja els haurà vingut al cap alguna escena recent d’això. Per exemple la d’un manifestant –perquè va ser això, un– proferint crits racistes contra una diputada d’ERC a les portes del Parlament, o la de quatre gats boicotejant l’homenatge a les víctimes del 17-A a la Rambla. Menystenir el dany que arriben a fer aquests autoproclamats irreductibles de la causa és un error polític per a l’independentisme. Molt pitjor encara és la condescendència d’aquells, o en aquest cas aquella, que tenint una posició de lideratge encara els fan moixaines, actitud que no fa més que envalentir els qui han incorporat conceptes tan subtils com ara nyordo al seu diccionari de capçalera habitual. L’equació és simple. Si vol protegir la seva imatge, el sobiranisme, en totes les seves capes, ha d’aïllar aquesta mena d’actituds i personatges, fet que implica ser explícits i contundents en la condemna, quan toqui. I, si no, hi ha una altra solució més complaent. Tornar a omplir als carrers per diluir-los de fanatisme. Una primera prova serà d’aquí a tres diumenges.