La corista

Són 20 passos els que separen els talons d’agulla, els moviments sinuosos dels malucs, del micròfon principal. Són els que va recórrer Melissa Musique a Cap Roig, la nit del concert de Sting, quan va sortir del darrere per cantar amb veu poderosa, la mateixa que es va intuir quan els focus principals van il·luminar els seus rínxols afroamericans tenyits; una d’aquelles veus que ha crescut amb el gòspel a l’església i s’ha educat imitant Tina Turner, Billie Holliday, Amy Winehouse, i que cantava Superstition del seu adorat Stevie Wonder a les festes d’Oakland. O potser la corista de Sting escoltava vinils de la tieta, que era fan de Darlene Love. El 1963, el productor Phil Spector la va triar d’entre les components de The Crystals per gravar Christmas, baby please come home. Però els 20 passos es van fer massa llargs i massa durs per a Darlene Love. Dona de fer feines a Beverly Hills, a la ràdio va sonar la seva nadala, i prenent l’escombra de testimoni es va prometre que mai més tornaria a mirar enrere. Ho va explicar al documental A 20 passos de la fama , on Bruce Springsteen i Mick Jagger reconeixen com n’és de difícil per a “elles” arribar on són ells. És un homenatge a les dives del darrere, a Darlene Love, Lisa Fisher, Merry Cayton, i on Claudia Linner, la Brown Sugar dels Stones, argumenta la seva vàlua més enllà d’una sex symbol mentre el presentador li recorda que va ser portada de Playboy. La seva rialla exuberant és la millor resposta. Ser una estrella, siguis on siguis, o com recalca Darlene Love: “Mira bé el que vals, perquè vals més.” Però mai ser quota, que és el que són les dones als festivals musicals d’estiu. Comptant Melissa Musique, als divuit concerts de Cap Roig només hi havia tres dones més: Christina Aguilera, Rosario i Rigoberta Bandini.