A la tres
Ballant amb Sanna Marin
És un vídeo de tot just pocs segons en què es veu Sanna Marin ballant. Era una festa privada i la primera ministra del país nòrdic era amb amics gaudint del seu temps lliure. En una història que es repeteix, la gravació salta dels mòbils dels presents i acaba, filtrada, a les xarxes socials i al diari sensacionalista Iltalehti. A partir d’aquí, el (suposat) escàndol i la polèmica estan servits. Fins al punt que Marin ha hagut de sotmetre’s a un test de drogues per certificar que no havia consumit cap substància més enllà d’alcohol. Ho va dir i repetir des del primer moment, però l’oposició no va parar en la petició que es realitzés la prova i la primera ministra va accedir a fer-se-la per “netejar la seva reputació”.
En unes imatges en què es veu una persona divertint-se, molts hi observen recels, dubtes i, fins i tot, possibles evidències. La gravació és, en realitat, un mirall de prejudicis. Perquè Marin té, d’entrada, dues condicions que juguen a la seva contra: que és jove (36 anys) i que és dona. Hi hauria hagut polèmica si el protagonista del vídeo fos un home de mitjana edat? Permetin-me que en dubti. Potser se n’hauria fet una certa mofa, com quan vam veure Mariano Rajoy ballant Mi gran noche de Raphael, però rarament s’hauria qüestionat la capacitat i la responsabilitat política, que és el que en aquest cas s’ha posat damunt de la taula. I amb tota probabilitat tampoc s’hauria arribar a l’extrem de requerir un test de drogues, això en un país nòrdic, que sovint se situen com a referents democràtics.
La polèmica ha reobert el debat sobre l’exemplaritat del comportament dels polítics, també en la seva vida privada. Moltes dones finlandeses hi han donat resposta a través d’una campanya espontània en què es graven ballant en suport de la primera ministra finlandesa. Perquè sempre que compleixin les seves responsabilitats polítiques, els dirigents, en la seva vida privada, poden fer el que vulguin i, per descomptat, divertir-se. A més de diligents, els volem humans.