Apocalipsi

“Apocalipsi!”, conclou l’amic Fèlix Xunclà quan penja el cataclisme al seu mur de Facebook: “La cervesa comença a desaparèixer: aquesta és la data en la qual pot arribar la fi de la seva producció.” La notícia –malparida com ella sola– detalla que l’escassetat de subministraments –agreujada pel canvi climàtic, la sequera, la inflació i la crisi energètica– deixaria aquest bé de Déu fora de joc. Amb això no s’hi juga, eh? La birra no pot estar en perill d’extinció, igual que no ho han d’estar els tigres de Sumatra o els lleopards de les neus. S’hauria de tenir en compte que els consumidors de cervesa no gastem gel, ni grills de llimona, ni de taronja, ni sobrets de sucre. Caldria compensar aquesta austeritat que gastem, no trobeu? Tavernes, bodegues, bars, antres, tuguris, xiringuitos i terrasses es veuran abocats a preparar-se per atendre plors, rebecs i algun atac d’ansietat quan anunciïn als seus clients que no tenen pa líquid, com en diuen a la República Txeca. Els hospitals, en canvi, veuran minvar els rebrots cirròtics. O no: perquè a falta d’aquesta beguda mil·lenària substituirem les canyes o les gerres per... per coses pitjors! Europa ja fa temps que tremola per moltes coses, i la desaparició de la cervesa s’ha sumat a la llista. La rossa ajuda a la digestió, redueix el risc de diabetis i de càlculs renals, evita l’envelliment prematur i protegeix els ossos. És rica en vitamines, proteïnes, àcid fòlic i antioxidants. Una llagrimeta em regalima galta avall només de pensar-ho. Urgeix arreglar el planeta blau. No em ve de gust parlar de tragèdies com aquesta dia sí dia també: prefereixo anar a prendre una birra ara mateix.