Max Born

El risc d’un desastre nuclear i la notícia de la mort d’Olivia Newton-John m’han portat de bell nou a Max Born, un dels físics més brillants del segle XX, figura clau en el desenvolupament de la mecànica quàntica i premi Nobel de física. Humanista i diletant, fou un home sensible i preocupat pel present i futur de l’ésser humà. Contrari a la guerra i al militarisme?, tot i que no era un pacifista radical?, no podia concebre una ciència sense valors ètics. Això, i el fet que es va exiliar de la seva Alemanya natal fugint del nazisme, l’uneix amb Albert Einstein, amb qui va mantenir una llarga amistat i un prolífic intercanvi epistolar.

Born va ser un dels impulsors i signants del Manifest Russell-Einstein (1955), origen de les Conferències de Pugwash contra la proliferació de les armes nuclears. No entenia com la força i la guerra podien solucionar els conflictes. La pau mundial, escrivia, ja no és una utopia, sinó que constitueix una necessitat per a la supervivència del gènere humà.

Calia, això sí, donar-se pressa: “L’errada d’un home, d’un aparell, la passió cega d’un dirigent polític, l’ofuscació ideològica o nacional de les masses, poden portar a una catàstrofe en qualsevol moment.” Confiava en una nova forma de pensar i d’actuar, i en una esperança que no fos passiva, sinó que anés lligada a l’acció. Per això cal continuar lluitant “contra la mentida i els abusos, contra el deliri de grandesa egoista i contra les ideologies que pretenen ser infal·libles en les seves idees i divideixen el món en bàndols irreconciliables”.

El seu activisme social era compartit per la seva dona, Hedwig Ehrenberg, i més endavant també per una de les seves netes, la recordada cantant i actriu Olivia Newton-John.