Balada per Sacco i Vanzetti

“Sempre més, Nicola i Bart...”, escoltava cantar a les colònies d’estiu. Va ser de gran quan la curiositat em va dur a conèixer la història que hi havia darrere de la cançó de Moustaki, la d’un sabater, Nicola Sacco, i un pescador, Bartolomeo Vanzetti. Dos migrants italians declarats anarquistes, morts l’agost de 1927 a Massachusetts, a la cadira elèctrica, per assassinat. Ells van mantenir sempre la seva innocència, però en el judici es van maquillar les proves i van ser condemnats a mort. Cinquanta anys després, van ser exonerats. Així, l’anomenada democràcia és conèixer la veritat quan resulta inútil. D’aquí lleis com la de secrets oficials. Em pregunto si el 2035 sabrem què li va passar a un conductor d’autobús basc. Parlo de Mikel Zabalza, trobat mort al riu Bidasoa el 1985.