Conflictes a la vista en el nou curs escolar
El curs escolar 2022/23 començarà amb moltes incògnites sobre la taula i amb l’amenaça d’una conflictivitat que es pot allargar pel desacord que mantenen des de fa mesos els sindicats amb el conseller d’Ensenyament, Josep Gonzàlez-Cambray. La decisió unilateral que va prendre la conselleria d’avançar el curs al 5 de setembre (infantil i primària) i al 7 (ESO i batxillerat) va obrir el meló de moltes de les discrepàncies que havien estat més o menys soterrades durant els mesos de la pandèmia, en què les prioritats van ser unes altres. El conseller va calcular que els pares i la societat en general aprovarien l’avançament del curs, ja que en cap altre lloc d’Europa hi ha unes vacances tan llargues, fet que provoca també problemes afegits a l’educació en totes les edats. Gonzàlez-Cambray, amb tot, no va preveure una reacció tan unànime i ferma de la comunitat educativa, que va aprofitar l’avançament per decret del govern per posar sobre la taula una sèrie de reivindicacions laborals ben legítimes. Entre d’altres, la contractació de més docents, la reducció estructural de ràtios, més inversió i l’ajornament de la implantació dels nous currículums. L’avançament s’ha fet, a més, sense que se sàpiga encara el nombre exacte de nomenaments als centres, ja que el sorteig es farà aquest dimecres. Tot plegat fa que ja hi hagi com a mínim dues vagues convocades al setembre (dia 7 i 28). És necessari, doncs, no només que continuïn les trobades sinó també un acord estructural.
La persecució del català és un dels altres obstacles que la comunitat educativa té sobre la taula. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja ha ordenat l’aplicació del 25% del castellà a totes les escoles, trencant el model d’immersió socialment acceptat. El govern ha reaccionat amb la polèmica proposta de modificació de la llei de política lingüística, que no inclou percentatges. Podria quedar en paper mullat si el Tribunal Constitucional hi dictamina en contra. Això podria obrir a mig curs una altra batalla legal i política per la llengua catalana, ja prou maltractada.