La represa incerta del curs electoral català

Que el curs polític català hagi de començar pendents de la possible restitució de l’expresidenta del Parlament i dirigent d’un dels socis del govern ja demostra el nivell d’anomalia que patim. Una anomalia provocada tant per motius interns com per motius exògens, aquests últims per part dels que es freguen les mans amb la desunió de l’independentisme i que van profetitzar amb cofoisme que abans de trencar-se Espanya es trencaria Catalunya. Lluny d’aquests mals presagis, i malgrat els torpedes judicials i repressors, el bloc dels partidaris del dret a l’autodeterminació manté prou solidesa per marcar el pas al futur immediat d’aquest país. El pròxim debat de política general serà, en aquest sentit, una cita clau per formular propostes capaces de relligar l’estratègia conjunta, massa frenada per disputes partidistes que només serveixen per desmotivar els que fa cinc anys van participar amb entusiasme en el referèndum de l’1-O. Per això mateix, dates emblemàtiques com la de la Diada, que tenien assegurada la participació massiva dels ciutadans partidaris de decidir a les urnes el futur de Catalunya, s’han convertit ara en una mena de test per mesurar la salut del procés.

És necessari que l’acció de govern s’aïlli del soroll de fons alimentat per estèrils disputes a l’entorn de l’hegemonia política de l’independentisme. Primer és imprescindible donar un impuls a l’acció de govern, que els ciutadans percebin els esforços dels seus governants en uns moments de dificultats econòmiques i socials, amb una escalada imparable del preu de l’energia i un augment del cost de la vida que ens fa retrocedir als anys vuitanta del segle passat. La renovació de lideratges en les entitats cíviques que fins ara han acompanyat els partits ha d’ajudar, igualment, a donar una nova embranzida al calendari. Els ciutadans segueixen amb escepticisme la sequera d’acords que caracteritza la taula de diàleg amb l’Estat espanyol, però han de ser encara més exigents amb el que passa de portes endins, com es governa el país i la capacitat real d’avançar cap a objectius promesos.