Llàgrimes a Montjuïc

El 24 d’agost passat es va celebrar el dia de la independència d’Ucraïna a Brussel·les, Praga, Atenes, Berlín, Roma, Tòquio, Madrid, Lisboa, Londres, Edimburg... i Barcelona. A la Font Màgica de Montjuïc. El Cor de Refugiats (amb seu a Pineda) va cantar l’himne nacional; representants de l’Ajuntament i la Generalitat van oferir el seu suport continuat als ucraïnesos que havien buscat aixopluc a Catalunya; un militar ucraïnès sota tractament mèdic a Barcelona va demanar un minut de silenci per les víctimes civils... L’ambient no era gaire festiu perquè molts dels presents ja havien rebut notícies directes del que estava passant al seu país aquell mateix dia. I jo també, gràcies a un amic meu a Kíiv, el qual em va informar a les 14.19: “Ja hem tingut quatre atacs aeris, només a Kíiv.” 14.21: “Altres regions també han estat bombardejades.” I llavors, a les 20.18: “Malauradament, 25 persones van morir a Txaplinka [al sud-est del país], incloent-hi dos nens.” Més tard es va descobrir que només un nen s’havia mort, cremat viu en un cotxe amb quatre persones més. Segons The Washington Post, Putin va creure que la invasió que va iniciar fa mig any acabaria en qüestió de setmanes, perquè els llestos de l’FSB li havien assegurat que la majoria dels ucraïnesos també es consideraven russos: que les dues nacions eren, de fet, una (que és el que Putin ha cregut sempre). Mentre que qualsevol estranger que hagués passat quatre dies a Ucraïna –jo ho vaig fer el 2016– hauria vist que la major part dels ucraïnesos es consideraven ucraïnesos i prou, per bé que aleshores no tenien res contra la llengua russa, que sovint parlaven entre ells. Ara les coses han canviat. L’acte a Montjuïc es va presentar en ucraïnès, català i castellà. Irònicament, si el Kremlin no hagués fet el que ha fet, s’hi hauria afegit el rus. Una mostra més de com molts dels trets de Putin li estan sortint per la culata.