De set en set
Quaranta setmanes
Quaranta anys és mitja vida, diuen. És aquesta mitjana edat en què ja no has de demostrar res a ningú i encara ho pots fer tot. Quan parlem de persones, sí, ja és quasi mitja vida. Quan parlem d’esdeveniments, és tota una proesa haver-hi arribat. La Setmana del Llibre en Català, que arrencarà aquest divendres, celebra enguany quaranta anys. El 1983, en un estand botiga a l’estació Barcelona Sants, es va muntar la primera edició. Eren deu dies del fred mes de febrer, i ho organitzava la Cambra del Llibre de Catalunya amb pocs recursos però ja amb el mateix objectiu de fons que avui: promocionar, enlairar, el llibre en català. Des d’aleshores, la cita ha anat canviant d’ubicació però no ha fallat mai, ni en temps de pandèmia. La Setmana, ara organitzada per Editors.cat, ha anat creixent fins a convertir-se en la cita més important del llibre en català i en una de les més destacades de la cultura catalana pel nombre tant de visitants com d’expositors. Per tercer any al moll de la Fusta de Barcelona, en un espai de milers de metres quadrats, les xifres que manegen els organitzadors mostren com de grans i llustrosos han arribat a la quarantena: enguany passaran dels 227 expositors a 259 i dels 69 mòduls de l’any passat a 84; hi haurà representats 206 segells editorials i 25 llibreries, es presentaran 150 novetats, i fins al dia 18 hi haurà un desplegament de més de 300 activitats relacionades amb la literatura catalana. La Setmana s’ha fet gran. Amb quaranta anys ja sap què vol i sap què volem. La nostra cultura encara l’hem de fer més gran i més lliure.