Ben tornats!

Final de l’estiu. Tots preparats amb l’inici de l’escola i la feina. I ja immersos en el caos dels matins, el trànsit, la compra, la carmanyola del dinar… No vull ser jo qui afegeixi a aquest estrès més males notícies. Però el nou curs no sembla que pinti molt millor que els que anem arrossegant des de 2008. Tot apunta que, cap a finals d’aquest any, la inflació s’haurà disparat i superarà totes les previsions que s’havien anunciat, acostant-se al 8 o al 9%. I molts us preguntareu: per què aquest increment tan significatiu? Doncs perquè l’oferta no satisfà la demanda del mercat. Per què? Perquè les empreses no estan produint tot el que s’estava produint fins ara. Per què? Perquè el cost de la matèria primera és més elevat o, simplement, perquè és escassa o perquè el cost logístic ha arribat a màxims. O perquè el cost dels subministraments no té topall, o això sembla. I sí, aquesta situació ens afectarà a tots. Perquè la inflació implica un encariment dels diners; és per això que s’incrementen els tipus d’interès dels préstecs, de les hipoteques, dels leasings, de les pòlisses de crèdit… i ho patim els ciutadans i les empreses. Ens trobem al mig d’una nova recessió econòmica, degut en part al gas rus. Recordeu: menys matèria primera incrementa el seu cost. Tot i que tampoc seria de justícia donar tota la culpa a aquest fet, perquè al gener d’aquest any ja s’albirava l’increment de la inflació. Les empreses, els negocis, els comerciants hauran d’entomar una nova etapa no menys angoixant que la ja viscuda. Molts d’ells es veuran obligats a reduir la producció o fins i tot a tancar per un alt cost de l’energia. Perquè sí, s’han pres mesures rebaixant l’IVA del 21% al 5% de la llum, i ara sembla que del gas. Però són mesures que no arriben a tothom. Sí, s’estudiarà un increment del salari mitjà interprofessional fins al 60%, alegria per a molts i benvinguda mesura. Però, sumat a l’increment dels costos de matèries, subministraments i transport, serà la gota que farà vessar el got per a moltes empreses, que suren no se sap pas com. I amb tot plegat, es publica el dèficit fiscal de l’estat espanyol respecte a Catalunya, d’uns 20.000 milions l’any 2019, i una mísera inversió en infraestructures del 35% del que s’havia pressupostat del 2020. Doncs ben tornats. Us deixo que pugueu reflexionar sobre això. I espero que ens trobem a la Diada del dia 11 de setembre i a la celebració del dia 1 d’octubre.