Allioli, fet a mà

L’altre dia, algú, més aviat torracollons i amb ganes de discutir, em comentava que l’allioli és la salsa nacional de Catalunya. No sé si l’allioli ha de ser la salsa nacional d’algun lloc o d’arreu, ni tampoc m’interessa una controvèrsia que no aporta res. El que tinc clar és que es tracta d’una salsa tradicional i sensacional, molt arrelada als Països Catalans i a la seva gent. Sobre aquesta salsa espessa que s’elabora picant i emulsionant alls amb oli d’oliva, amb un polsim de sal, dins d’un morter, tampoc en vull explicar gaire res. El bon amic Salvador Garcia-Arbós, periodista gastronòmic garrotxí, va publicar El llibre de l’allioli (Brau Edicions - 2005), en el qual fa un recorregut per la seva història i en repassa ingredients, tècniques, variants i receptes que tenen l’allioli com a ingredient principal. Tot un compendi, molt recomanable, en el qual trobareu tot allò que vulgueu saber sobre aquesta salsa. Precisament, aquest escriptor gastronòmic, que d’aquí a poques setmanes traurà al carrer el segon volum del llibre Girona. Menjars de Fires, ha estat guardonat amb el premi Mà de Morter d’Or, en el marc de la Fira i Festa de l’Allioli de Creixell. Un premi que en edicions anteriors han recollit, entre d’altres, personatges tan prestigiosos del món de la gastronomia com Xavier Sagristà, Carme Ruscalleda, Jaume Subirós, Joan Viñas, Fina Puigdevall, Paco Pérez, Joan Roca i Ferran Adrià. En el mateix acte de reconeixement, s’ha guardonat amb el premi Morter d’Or Rafael Guillot, l’home que té el rècord del món de fer més quantitat d’allioli en mitja hora, gairebé 12,5 quilos. Creixell, amb la seva festa, s’ha convertit en tot un referent en el món de l’allioli, perquè cada any, i el que ve ja en farà trenta, s’hi organitza el concurs internacional de l’allioli. Els concursants que han de portar el seu morter, els alls, l’oli i, si els cal, vinagre o llimona, tenen mitja hora per emulsionar l’allioli. Després, un jurat d’experts en fa el tast, de tots i cada un dels alliolis, que han quedat ben lligats, i delibera. Aquest any ha quedat desert el premi a l’allioli més jove perquè no hi va participar la mainada. Un punt de preocupació per als organitzadors, perquè la gran tasca del concurs es animar la gent, especialment els mes joves, perquè s’engresquin a fer allioli per mantenir la tradició a totes les famílies i perquè l’allioli fet a mà no esdevingui només una anècdota reservada per als més grans.