opinió
La cultura no val res?
La gratuïtat de tots els concerts de l’Acústica de Figueres m’ha portat a topar amb el web La Cultura no val res!. El macrofestival figuerenc sortia anunciat a la seva agenda pel fet de ser obert a tothom. La màxima que esgrimeix la pàgina i que defineix els seus creadors és que la cultura no val res si no és oberta, seguida d’un lacònic “res d’esnobismes i classismes”. El concepte és molt democràtic, certament, però a hores d’ara espero que ningú es pensi que produir cultura té un cost zero. Pels qui creiem que la cultura és un bé de primera necessitat, ja ens està bé, però sabem perfectament que les despeses existeixen al llarg de procés de creació i producció, abans d’arribar a l’execució.
Més de trenta concerts repartits en tres grans escenaris han fet de l’Acústica d’enguany un autèntic panem et circenses. Aquesta frase, que remunta al segle I dC, creada pel poeta satíric romà Juvenal, li la podem aplicar en tots els sentits. S’ha regalat tot per tenir el poble content, per tornar als nivells assistencials prepandèmics, per oblidar, per uns moments, la situació caòtica en la qual està immersa la nostra societat, que va perdent, de forma lenta i progressiva, el nivell de benestar que tenia. No cal entrar en detalls.
El govern és qui ha donat el suport econòmic necessari per cobrir les despeses del festival. S’han cremat molts cartutxos en pocs dies. La foguerada ha estat intensa! Crec que seria millor repartir una mica més al llarg de l’any, així com diversificar i anivellar els suports.
Lamento que, mentre uns reben a dojo, hi ha entitats associatives, de les que generen i proporcionen cultura gratia et amore, que estan sotmeses a auditories pels mateixos governs, que les obliguen a retornar, per exemple, els 60 euros del cost global de les dietes d’un simple pícnic oferts als músics que varen tocar a l’entreacte d’un congrés. Increïble, però cert!
No voldria acabar sense deixar de tenir un pensament per als veïns del centre urbà de Figueres, que durant els dies que dura el festival malviuen dins les seves cases a causa del nivell de decibels dels concerts, de les hores a les quals acaba la gresca i de la brutícia que es produeix. Uns aguanten, altres marxem. Algú ha pensat a resoldre o compensar aquest greuge?