EDITORIAL
La incògnita de l'augment d'impostos
¿Pensa el govern espanyol apujar els impostos a les classes mitjanes l'any que ve? El nucli dur de la Moncloa sempre ha respost a aquesta pregunta amb evasives i contradiccions. El ministre de Foment, José Blanco, pròdig en declaracions, va ser el primer a apuntar que l'ajustament fiscal recauria en els més rics, una idea que van rebutjar altres membres del govern espanyol però que el president Zapatero va repescar. Ara, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ha insinuat que potser no s'endurirà la fiscalitat als més rics perquè l'aportació a les arques de l'Estat seria insignificant. Aquests canvis d'opinió serien divertits si no fos perquè ha estat i és la tònica del govern espanyol des que va començar la crisi. Els canvis freqüents d'opinió manifesten que al darrere no hi ha cap idea.
El govern espanyol ha apujat l'IVA, l'impost sobre l'estalvi, el tabac i l'alcohol i també apujarà de manera encoberta l'impost de societats. Per més que Salgado defensi la reducció del dèficit amb una retallada general de despeses, és dubtós que amb això n'hi hagi prou. És probable, doncs, que calgui fer un nou ajustament fiscal. El marge de maniobra del govern espanyol és petit. O augmenta la pressió sobre l'alcohol, el tabac, els carburants i l'estalvi o, cosa probable, ho fa sobre l'IRPF dels salaris més alts. És a dir, el de les classes mitjanes. El govern espanyol, doncs, es troba entre Escil·la i Caribdis. Si no apuja la pressió fiscal serà difícil abaixar el dèficit. Però si ho fa, atacarà la franja que fa guanyar o perdre eleccions.
L'Estat espanyol està passant un molt mal moment econòmic per diverses raons. N'hi ha una d'estructural, herència del passat. Però n'hi ha altres, com el menyspreu per la formació i la productivitat, l'aposta pel benefici ràpid i per les grans obres fonamentades no en l'eficiència econòmica, sinó en l'interès electoral. Un augment d'impostos no pot sortir gratis. Més enllà de les conseqüències electorals, cal exigir una despesa eficient.