Unit, alegre i combatiu?

Avui celebrem una diada amb regust agredolç. La il·lusió i l’empenta dels primers anys de mobilitzacions massives han acabat derivant en un malhumorat intercanvi de retrets entre independentistes. Actes que eren punts de trobada han esdevingut espais de desunió.

Enguany farà cinc anys del referèndum de l’1-O. Va ser l’objectiu compartit que va unir la major part de la societat catalana, entitats, partits i institucions. I és aquesta unitat la que s’ha de recuperar: la unitat al voltant d’una estratègia, d’un projecte, d’una fita, d’un objectiu polític. Només així, només si hi ha una causa comuna, el moviment independentista es podrà tornar a aplegar per treballar plegats conquerir-la.

És urgent, doncs, que ens posem d’acord en l’estratègia. Que cada partit expliqui sense embuts quina és la seva proposta per aconseguir l’autodeterminació, i que ho faci tractant la ciutadania com a persones adultes que som: amb honestedat, posant sobre la taula la viabilitat, les contradiccions i els riscos que cada proposta comporta, perquè puguem escollir a les urnes una proposta guanyadora i tornar a treballar plegats per l’estratègia que generi més consens. No s’hi val boicotejar les propostes dels altres sense proposar cap alternativa.

Tant de bo que aquest sigui l’últim Onze de Setembre de desorientació i recuperem l’esperit de les grans mobilitzacions que ens van projectar arreu del món com el poble unit, alegre i combatiu que va descriure Andrés Estellés.