Els trens no menteixen
La jornada d’ahir va estar marcada per l’aturada de tots els trens de Rodalies Renfe i regionals de Catalunya com a conseqüència d’una nova avaria, aquest cop al control central d’Adif. Més de vuitanta mil usuaris van patir a primera hora del matí l’absència de servei durant dues hores i els retards durant gran part del dia. El perjudici individual i col·lectiu és, doncs, imaginable i la indignació, comprensible i del tot justificada. Però el pitjor amb diferència és la reiteració del problema, el consegüent menyspreu als ciutadans i la impunitat dels responsables, que són els actuals titulars d’Adif (Isabel Pardo de Vera), del Ministeri de Transports (Raquel Sánchez) i de La Moncloa (Pedro Sánchez), però també els que els han precedit en el càrrec les últimes dècades. Han estat diversos governs espanyols, del PSOE i del PP, els que en algun moment s’han vist temptats o forçats a anunciar “pluges de milions” per corregir el procés de desinversió sistemàtic que han patit les infraestructures a Catalunya i en particular la ferroviària, en contrast amb el que ha passat en altres llocs o amb l’onerosa xarxa estatal d’alta velocitat.
Els trens, però, no menteixen. Les inversions necessàries mai han arribat i la crua realitat dia darrere dia, any darrere any, dècada darrere dècada, és una llista inacabable d’avaries que no para de créixer i un perjudici intolerable per a milions de ciutadans als quals no els valen ni les paraules, ni les promeses. El govern espanyol ha demostrat a bastament que no té entre les seves prioritats respondre a la necessitat, i també al dret, dels ciutadans d’aquest país de rebre un servei ferroviari suficient, modern i fiable. És una irresponsabilitat del govern de l’Estat continuar negant o maquillant aquesta realitat i mantenir-se enrocat en l’immobilisme i el llast d’una concepció centralista en la gestió de les infraestructures. És urgent completar el traspàs total del servei ferroviari i els recursos corresponents a la Generalitat de Catalunya, perquè es puguin gestionar des de la proximitat al territori i sobretot des de la voluntat prioritària de servir els ciutadans d’aquest país.