Raça humana
La influència dels ‘influencers’
De persones amb capacitat d’influenciar la resta n’hi ha hagut sempre. Mai tantes, diria, com d’ençà que el món de les xarxes socials s’ha apropiat d’una part important del pastís de la comunicació. La proliferació dels autobatejats influencers, com es coneix la labor d’aquests presumptes prescriptors a través de xarxes, és enorme. Cada cop hi ha més membres d’aquesta espècie, molt present en àmbits com la gastronomia, els viatges, la salut o la moda. No hi ha restaurant nou amb ínfules que no convidi suposats influents perquè tastin el seu fantàstic menú i omplin les xarxes amb fotos i elogis desbordants. Què en treu l’influent? Doncs depèn molt de la seva popularitat. Pel que sé, n’hi ha que treballen gratis a canvi d’un dinar i n’hi ha d’altres que demanen, a més de dinar de franc, que els paguis la nit d’hotel, el cotxe de lloguer i tot el que pugui caure. Com en tot a la vida, hi ha nivells. Penso que resulta difícil de demostrar si allò que fa l’influencer ho és realment, d’influent. En l’àmbit de la gastronomia, no em canso de veure inauguracions de restaurants que, a l’Instagram, semblen el nou Celler de Can Roca i que, al cap de menys d’un any, han abaixat la persiana i de premi arrosseguen uns bons deutes. L’èxit que pretenen garantir els influencers no sembla que tingui una translació clara a la vida real. Més aviat fa pinta de drecera que moltes marques trien per arribar a uns potencials compradors que cada cop és més difícil saber on estan. Potser va sent hora de desemmascarar aquesta figura, almenys perquè la canalla torni a somiar ser mestre, doctora o astronauta.