Itàlia i l’amenaça de l’extrema dreta

Amb l’alarmant increment de vots a Suècia i amb les perspectives favorables en les properes eleccions italianes, l’extrema dreta es consolida com una de les amenaces més greus d’Europa en temps de pau. A Roma els últims sondejos publicats abans de la celebració dels comicis donen clar avantatge a la formació encapçalada per la ultradretana Giorgia Meloni. Les posicions feixistes, doncs, han arribat a les portes de la presidència italiana, però no hi han arribat només per mèrits propis. Els partits socialdemòcrates i el darrer govern tecnòcrata liderat per Mario Draghi van ser incapaços de mantenir la precària aliança que els havia dut al poder. I el pitjor és que no van saber construir un consens prou sòlid a l’entorn de les mesures contra les conseqüències de la crisi energètica i l’augment dels preus. Terreny adobat per tal que les forces populistes de la dreta li hagin anat menjant terreny amb un missatge neofeixista que supera amb escreix la pitjor versió de Salvini, amb qui Meloni podria arribar a governar. Fratelli d’Italia, el partit de Meloni, es pot veure igualment impulsat pel sistema electoral d’un país que afavoreix els blocs, amb unes aspiracions ben ambicioses i la intenció de modificar la Constitució.

Després del col·lapse del govern de Draghi, els ciutadans es mostren cansats de la política buida i són més receptius a missatges fabricats per treure rèdit dels problemes econòmics i de seguretat. Males notícies per a Europa, on partits similars estan escalant posicions en intenció de vot. L’aliança entre Meloni i Salvini, que no ha amagat la seva simpatia per Putin, podria provocar esquerdes en l’estratègia conjunta enfront de les aspiracions imperialistes russes. Els partits d’esquerra italians no poden defugir tampoc la seva responsabilitat en l’evolució dels esdeveniments perquè a la incapacitat de bastir aliances duradores s’hi ha afegit també l’error de càlcul davant les possibilitats de l’extrema dreta, sovint menystinguda per una classe política que ha deixat en un segon terme la proximitat amb la ciutadania i la capacitat de generar il·lusió.