Feliç de donar les gràcies

Torno quan se’n van les orenetes i s’emporten el compliment de qui les veu arribar abans de Sant Jordi, amb els dies llargs i les nits curtes i marxar abans de la Diada quan s’encongeix el temps de claror. Aquest any van celebrar assemblea de comiat el 2 de setembre: divuit entre els pares i les petites nascudes a casa, perfectament alineades damunt els fils de la llum fent giravolts enjogassats amunt i avall, massa a prop de l’era on sempre hi pot haver un silenciós gat caçador, i al final aixecant el vol per no tornar fins l’any que ve. Bon viatge: els que gaudim de viure a pagès (encara que no vivim de pagès) trobem amb la seva fidel migració una elemental forma d’ordenar la vida en funció que hi siguin o no. S’emporten també –i segur que en tindran amatent cura– una gran admiració i estima per les periodistes Irene Casellas i Sara Muñoz, que des de finals de juliol fins ahir mateix s’han ocupat amb tanta competència, sentit crític i de vegades dosis d’humor d’aquesta vella Raça Humana que es comunica amb vostès diàriament. Reconec que no m’he trobat a faltar ni un sol dia! Bromes apart: com n’és de necessària la renovació i la pluralitat d’idees i visions en els espais d’opinió, com tendim tots plegats –jo la primera– a repetir els mateixos temes que esperonen la nostra d’altra banda legítima subjectivitat, en fi! Aquesta columna és dedicada a tots els companys d’El Punt Avui que han aportat a les meves vacances de salut una immensa dosi de tranquil·litat, consideració i afecte per recuperar forces i tornar-hi. Moltíssimes gràcies!