Impost energètic sense reforma del mercat
La Comissió Europea ha aprovat un pla de xoc energètic que implica canvis en el consum i la fiscalitat. Cal lamentar que no s’hagin afrontat les reformes legislatives i fiscals fins que, després de mig any de guerra, les estretors energètiques i l’augment de preus ja són evidents i generen pobresa energètica i social. Els 27 estats adaptaran la seva legislació perquè els beneficis milionaris de les empreses energètiques repercuteixin sobre la despesa social a què obliga el preu de l’energia. Es preveuen recaptar 140.000 milions gravant un 33% dels beneficis. Sembla raonable, però potser insuficient, perquè es mantindrà vigent el sistema de càlcul del preu energètic, que fixa les tarifes en funció del tipus d’energia més cara de produir o obtenir, que des de la guerra a Ucraïna sempre és el gas. Europa ha hagut de corregir amb un impost els beneficis perquè ha estat incapaç d’afrontar, ni tan sols ara amb l’amenaça de l’escassetat energètica i amb uns preus desorbitats, la modificació de la regulació del mercat, la causa de l’alça, a banda de la invasió russa. Si hi afegim la dependència europea –d’uns estats més que d’altres– sobre els productors d’energia, i una aposta desigual sobre les energies renovables i autòctones, sembla que la reforma del mercat energètic esdevé inajornable. La Comissió ha preferit abocar-se a rebre diners més fàcils amb l’impost, sempre ben acollit per la ciutadania, en lloc d’afrontar el repte del canvi de la regulació global dels preus.
El pla també mira el consum, malgrat que l’apartat més cridaner per aplacar l’increment del preu de l’energia apunti a l’empresa. Brussel·les planteja que els estats de la UE redueixin un 10% el consum d’electricitat fins al març, i obligar a fer que la reducció sigui d’almenys un 5% en les hores punta. Les mesures per aconseguir l’objectiu queden en mans dels Vint-i-set i els experts hi han trobat a faltar una més gran obligatorietat en el compliment, l’adaptabilitat a cada territori, segons les temperatures i procedències de l’energia que es requereix, i fins i tot més incentivació a l’aposta per les energies netes.