Tancat per treball
Amb aquest article tanco una sèrie de reflexions sobre fets i circumstàncies d’estiu prenent com a referència alguns punts de la Costa Brava. En els municipis més turístics comencen a tancar comerços coincidint amb la reincorporació al treball i a les escoles. L’interior i la costa contrasten amb pocs matisos en l’època de màxima calor coincidents amb les vacances de la majoria de ciutadans. Això ha incrementat la població fins a límits insostenibles, només suportables per la paciència de l’ésser humà que resta aliè a tot el que de negatiu succeeix en el seu entorn, endormiscat pels plaers de la natura i una certa inconsciència de les necessitats que, com a societat, tenim tots plegats. Cal una acció contundent de les administracions per evitar el que sembla inevitable, els problemes de tot tipus que es tolerem i s’accepten de forma acrítica. Agafo de referents la ciutat de SFG i el municipi de Calonge i Sant Antoni de Calonge. Ritmes trepidants versus ritmes més esmorteïts, més passius, de dies i nits calorosos i contundents, que a la costa se suavitzen lleugerament per la brisa del mar.
Hem vist poca presència policial, neteges de carrers discriminatòries, malbaratament d’aigua en fonts i dutxes de platja, preus dels restaurants pels núvols, embussos de trànsit, manca d’aparcament, infraccions tolerades i molt de soroll de motos i persones, sobretot a la nit. Mentre a Sant Antoni de Calonge hem vist les patrulles de policia que passaven cada quinze minuts, no podem dir el mateix a SFG. Aquí la neteja diligent només arriba al passeig de Mar, al centre. L’aigua, transportada per canonades velles que es rebenten, es malbarata com si fos un joc d’infants. Els preus dels restaurants s’han enfilat sense opcions alternatives. Els bars han estat plens a vessar fins a altes hores de la nit. El trànsit ha estat brutal i les sancions s’han aplicat de forma desigual. El soroll nocturn i diürn, imperdonable, sense cap control sobre les motos, segueix essent un atemptat contra la salut dels ciutadans sobretot a altes hores de la nit, quan pugen per la carretera de Girona triplicant la velocitat permesa. Durant el dia, els cotxes, el bus urbà i les policies local i autonòmica, també aquestes, s’afegeixen a la desobediència del límit de velocitat. Queda molt per fer, i sense consciència del problema, la cosa no té remei.