Acudits que fan plorar

Podria semblar un acudit, d’aquells que comencen dient: “S’obre el teló i es veu... Es tanca el teló. Quin poble és?” I que la resposta fos: la Tierra Alta! O la Cuenca de Barberá! O Pajares de Yuso! O Bajo Campo! Faria riure si fos fruit de la inventiva, de la ironia i del joc de paraules. Però més aviat és per plorar, perquè forma part d’una realitat surrealista. El govern espanyol atribueix a un error que traduís topònims catalans al Butlletí Oficial de l’Estat d’aquesta imperdonable manera. Tant si és fruit de la incompetència com de la mala fe –tant és greu una cosa com l’altra– no és per agafar-s’ho a la lleugera. La cosa va més enllà de la falta de respecte. I més encara en el context actual, en què la llengua catalana no passa pel seu millor moment.

És possible que la publicació d’aquest reial decret al BOE sigui el resultat d’una traducció maldestra d’una aplicació informàtica, però no es pot permetre aquesta deixadesa vers la llei de política lingüística, que obliga a mantenir la forma oficial catalana en els topònims del nostre país. Avui és un error. I demà en serà un altre. De fet, l’oficialitat del català i la normativa que en teoria protegeix la nostra llengua es transgredeix contínuament per part de l’Estat espanyol. No es permet parlar en català al Congrés, s’ataca la immersió lingüística a l’escola, és impossible fer tràmits en català als organismes espanyols, és pràcticament inexistent en les sentències judicials o als webs de les institucions estatals i no posen cap mitjà –més aviat tot el contrari– perquè l’ús al carrer no vagi en retrocés. Per tant, no. No fa riure que en el BOE s’escrigui Alto Ampurdán, Bajo Ebro o Plana de Urgel. No és tenir la pell massa fina considerar-ho una ofensa. No es pot disculpar un error d’aquestes característiques. El català encara no està a l’UCI, però és un malalt que no evoluciona favorablement. Exigim respecte a la llengua que ens és pròpia i a la legalitat que l’hauria de protegir. No fer-ho sí que seria un acudit.