Vassallatge medieval a la Gran Bretanya

Tot i els esforços de l’engreixada maquinària propagandística al servei de la monarquia, el funeral d’Elisabet II ha servit sobretot per exhibir davant del món sencer el seu caràcter anacrònic, amb una posada en escena cosmètica centrada en un sol objectiu: perpetuar la institució. Des d’una posició republicana resulta molt difícil entendre l’espectacle d’idolatria viscut els últims dies a la Gran Bretanya amb motiu de la mort i el comiat de la reina, també de la pujada al poder del seu fill Carles, esquitxada amb tics autoritaris que refermen el tarannà classista familiar. També resulta igualment xocant des d’un pacifisme militant, perquè tot el cerimonial ha anat acompanyat d’una persistent glorificació militar, com si el dol hagués d’anar forçosament lligat a les armes i als uniformes.

Lògicament, aquest vassallatge deu ser menys monolític del que oficialment es pretén projectar, encara que dissidents o discrepants han estat degudament reprimits o silenciats perquè ens pensem que no existeixen. I en aquest sentit han resultat especialment indignants les imatges de joves colpejats i detinguts pel sol fet d’haver expressat públicament les seves crítiques envers comportaments gens edificants d’alguns membres de la reialesa. Tot plegat impropi d’un país que teòricament forma part de les democràcies més avançades del món. El poder de convocatòria a l’hora de fer comparèixer tots els líders mundials i l’habilitat per blanquejar els pitjors aspectes de la corona contrasten amb els clarobscurs de les biografies dels seus protagonistes, que, a diferència dels plebeus, ho sabem prou bé a l’Estat espanyol, són gairebé intocables davant la justícia i difícilment atorguen als seus súbdits la possibilitat de valorar-los en les enquestes oficials. Tot i aquest aparent bany de multituds i del suposat augment de l’autoestima que volen que representi, però, la realitat és que l’endemà la Gran Bretanya s’enfrontara a la realitat: les antigues colònies cada vegada més incòmodes amb la corona i una recessió a les portes que el ‘Brexit’ farà encara més dura.