Impostos i populisme

Enmig d’una crisi econòmica de conseqüències incalculables, el president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, ha decidit no només eliminar ‘de facto’ l’impost de patrimoni a les grans fortunes sinó també fer una crida a les empreses catalanes perquè hi traslladin la seva seu. La campanya no s’ha dirigit a qualsevol territori de l’Estat, sinó que ha apuntat directament a Catalunya. No només això, la Junta estudia obrir una oficina per captar capital català amb l’excusa del nou tracte fiscal que es trobaran en una comunitat que, no ho oblidem, sempre ha estat de les que s’han beneficiat en l’actual model de finançament del repartiment dels recursos econòmics obtinguts a tot l’Estat. Catalunya continua lluitant contra un dèficit fiscal formidable que li impedeix, entre altres coses, rebaixar taxes alegrament tot i el debat que sempre ha generat l’aplicació no només de l’impost de patrimoni sinó també el de successions. El populisme de Moreno Bonilla és, doncs, de llibre. I, en aquest sentit, Catalunya sempre està en la diana, malgrat que les dades confirmen que aquest és un impost que només paguen unes poques fortunes als dos territoris. A Catalunya el va abonar l’any passat l’1% de la població i a Andalusia, un 0,2%, unes 17.000 persones, amb poc més de 100 milions de recaptació. El que es pretén i serà celebrat com una gran victòria si això passa és que qualsevol empresa catalana que vegi en la nova situació fiscal una oportunitat decideixi fer el salt a un altre territori, com ja van fer d’altres per altres raons abans de l’1 d’octubre del 2017.

Que el PP andalús tiri per la mateixa via que Díaz Ayuso a Madrid també preocupa el govern espanyol, que no pot controlar com gestiona cada comunitat la recaptació d’impostos que li permet la llei. En qualsevol cas, quan toqui fer un nou model de finançament, tema que està eternament pendent, algú haurà de recordar a Moreno Bonilla que els ingressos als quals ha renunciat eliminant un o més impostos s’hauran d’eliminar del repartiment final. Hi sortirà guanyant, però no tant.