El món, cap per avall

Calor, nits tropicals, incendis, inundacions, rècords absoluts de temperatures... El canvi climàtic està trucant a la porta.

Aquest estiu han estat dies històrics continus a escala mundial perquè la meteorologia està cap per avall.

Al maig ja teníem un rècord absolut de temperatures al Marroc (45,7ºC) i alhora un fort huracà –provinent del Pacífic– travessava Mèxic. En canvi, a Xile, a l’hemisferi sud, teníem rècords de temperatures fredes (-2,1ºC). A Suïssa assolien la màxima temperatura des que es tenen registres (1753). El 3 de juny, Turquia aconseguia un rècord de 45,9ºC. A Kuwait, a principis de juny, assolien els 50ºC. A les Illes Britàniques assolien vents de 144 km/h a causa d’una tempesta tropical. El 16 de juny a França feien un rècord de 42,9ºC i el 19 del mateix mes, un altre a Alemanya amb 39,2ºC. I a Iraq arribaven fins a la insuportable i inhabitable temperatura de 51,6º. En canvi, a l’hemisferi sud batien rècords de fred, com a Nova Zelanda, amb -8,6ºC. El 25 de juny a Japó assolien també un rècord de 40,2ºC i a Florensa, 41,8ºC. Al cercle polar àrtic arribaven a 30,8ºC, una temperatura mai vista. I al juliol podríem seguir amb més i més dades històriques. A Pakistan darrerament hem vist unes inundacions monsòniques que afectaven una tercera part del seu territori, amb 30 milions de persones afectades amb major o menor grau. I si parlem de efectes molt més propers i colpidors, a la Bisbal d’Empordà fa pocs dies han caigut pedres d’onze centímetres de diàmetre, que van matar una nena, a part dels danys en cotxes, teulades i mobiliari urbà de tot el municipi.

Rècords, rècords i més rècords. L’emergència climàtica hauria d’acaparar moltes més notícies i no estar distrets amb un funeral etern, carrincló, arcaic, monàrquic... Si fóssim intel·ligents hauríem, alhora, d’apartar definitivament temes com l’ampliació de l’aeroport, l’ampliació de l’autopista, el jocs olímpics i parlar de coses molt més sensates com ampliar els horaris i els itineraris del transport públic, augmentar freqüències i personal... Perquè això també és donar feina a la gent i alhora posar remei a un problema estructural de difícil solució. Totes les polítiques haurien d’estar pensades per adaptar-nos al canvi climàtic i per a la seva erradicació. La resta és perdre temps i diners.