El setge al tabaquisme s’estreny
L’anunci del conseller Argimon que no es permetrà fumar a les terrasses a l’aire lliure hauria de ser el punt de represa d’un seguit de decisions enfocades a complicar tant la pràctica de fumar que aquesta pròpia dificultat sigui una raó definitiva per deixar el tabac. Al costat de les polítiques formatives i de prevenció –que convé adreçar als més joves– l’increment d’espais lliures de fum s’ha revelat com una estratègia útil per reduir el tabaquisme. Ja no fuma més de la meitat dels catalans com passava 40 anys enrere. Malgrat tot, encara són el 22,6% i encara es registra una mort atribuïble al tabac cada 58 minuts a Catalunya. Un cop validat tècnicament que el fet d’estar a l’aire lliure no elimina la figura del fumador passiu, queda clara la pertinència de la mesura. Els espais d’ús col·lectiu a l’aire lliure també han de quedar exempts de fum, tant per les raons mèdiques acreditades com pel fet que, per a la població jove, la simple contemplació d’adults fumant esdevé un potent foment per a la incorporació a aquest hàbit perniciós. La declaració d’algunes platges i dels entorns d’escoles i centres sanitaris com a espais lliures de fum persegueix també aquest objectiu de desincentivar el debut com a fumador. El següent pas per confinar el tabac a l’àmbit de la llar serà no permetre’l en el vehicle privat –per evitar fumadors passius i per raons de seguretat viària en el cas del conductor– però la percepció és que la declaració d’un territori sencer com a lliure de fum continua estant lluny. No hi ha ni tan sols raons econòmiques que ho justifiquin, perquè l’elevada recaptació fiscal vinculada al tabac no compensa la ingent quantitat de recursos econòmics, tècnics i humans que el sistema de salut destina a la prevenció i el tractament de les malalties associades al tabaquisme.
La letalitat del tabac no admet discussió, però convindria que la seva eliminació de les terrasses tingués un consens ara inexistent amb el sector –un dels més castigats per la covid– tant per millorar-ne l’efectivitat com per evitar el desgast d’un eventual recorregut judicial.
