La cara de l’explotació sexual

A cara descoberta a través d’un vídeo i abans de conèixer la història, ja percebem el rastre del dolor de qui ha viscut en el forat d’una violència quotidiana de la qual encara no s’ha recuperat. Quants serveis al dia? Deu? Trenta? Cinquanta? Ens diu, amb paraules senzilles i emocionades, que no entén com algú pot pensar que a una dona li agrada, que ho fa lliurement. Com algú pot fer veure que no sap l’infern d’amenaces, pallisses i terror que hi ha al voltant dels locals de show girls, de les sales vips, espectacles i festes de grups o dins de pisos molt menys visibles, o a plena llum de l’N-II. Explica que va néixer a Romania el 1983 i que el 2004 va ser trasllada a la Jonquera per ser explotada sexualment amb l’engany d’una feina en una botiga que mai va ser. Explica com hi va confiar: abans del viatge l’ajudaven econòmicament –la seva família no tenia recursos– i la tractaven bé; un cop aquí, els cops, l’obediència a la màfia, els fills –instrument per al xantatge: por que els facin mal–, els periodistes que s’enfaden quan elles es giren d’esquena per no sortir a la foto: “Som persones, no ens han de respectar? Per què no retraten els proxenetes, els propietaris dels clubs, els que fan el negoci, els puteros? Ells són la notícia.” És una dona valenta que ha aconseguit sortir de la teranyina –actualment viu en un pis protegit– i que divendres va donar el seu testimoni en una potent jornada organitzada per la fundació Apip-Acam a Figueres. Valenta però trencada: l’han humiliat tant, que encara no sap com estimar-se a ella mateixa. No podem fer veure que no sabem què està passant!