Què espereu?

Fa cinc anys l’Estat espanyol, amb l’aval de Felip VI, va cridar contra Catalunya “a por ellos” i va executar el segon cop d’estat des del 23-F, aquesta vegada contra les institucions catalanes. Va destituir el president Carles Puigdemont i va suspendre el Parlament democràticament elegit. Cinc anys després aquell “a por ellos”s’ha convertit en un “a por ella”. Contra la dignitat de Catalunya representada pel president Puigdemont i la resta d’exiliats. No l’he votat mai, però per mi Puigdemont és el president legítim de Catalunya. I és que no va ser destituït en unes eleccions, sinó per un cop executat per l’Estat. La setmana passada va ser agredit en un aeroport per un individu que va ser seguir la crida d’“a por ella”. Com que l’Estat no el pot detenir i exhibir com a trofeu de caça per moltes ganes que en tingui, d’aquí aquestes accions. Si un català hagués fet això a un polític espanyol, no vull imaginar què haurien dit... No m’estranya que els partits espanyols no hagin condemnat l’agressió, segurament deuen pensar “se lo merece!”. De l’Estat, no em sorprèn res, ni tampoc ja del català, com el seu silenci davant aquesta agressió. Hauria d’haver-li posat protecció immediata. De fet, fa cinc anys que n’hauria de dur, com tots els presidents. Em pregunto com és que no n’hi han posat? Com pot ser que sigui l’únic que no en tingui, tot i ser qui més la necessita? Que ho heu de parlar a la taula? Que el govern espanyol us ha de donar permís? Hi ha una llei aprovada pel Parlament. Aquesta sí que es pot desobeir? Esteu abandonant el president a la seva sort com vol el règim del 78. Sereu còmplices del que li pugui passar. I, per allò que té de viure en un país ocupat, estic pagant la protecció del que va avalar l’“a por ellos!”.