L’interès dels fons d’inversió

Sovint, en aquests articles he fet referència al fet que Catalunya no disposa d’empreses amb gran capital i que aquest fet redueix la capacitat d’actuació de les empreses. Mantinc aquesta afirmació, però n’hi afegeixo una altra i introdueixo els fons d’inversió en aquest principi.

Un fons d’inversió és una societat anònima de capital variable, de manera que l’esmentat capital augmenta a mesura que s’hi incorporen nous recursos amb aquell caràcter. D’aquesta manera, un fons d’inversió pot passar d’una societat poc capitalitzada a una empresa amb gran capacitat d’inversió. Així, es poden constituir grans empreses, ja que deu vegades un equivalen a dues vegades cinc.

La primera exigència d’un fons de capital risc és disposar d’un líder de confiança. Envoltat potser d’un equip d’executius de segona fila que completin els coneixements del primer executiu. Aquest lideratge o, més exactament, aquest bon lideratge pot atreure capital i el fons d’inversió aconsegueix per als seus partícips una rendibilitat superior a la que obtindrien en el mercat normal. Es tracta, això sí, d’inversions a mitjà termini que fugin dels moviments borsaris que poca cosa tenen a veure amb l’evolució de les empreses en les quals s’inverteix.

El lideratge és fonamental. Per desgràcia, en vaig conèixer un que patia d’un altre principi que han de tenir els fons d’inversió, amb l’entrada forçada en el fons de valors que interessaven alguns executius amb força política i que eliminaven la marxa objectiva del fons, en unes operacions que vorejaven la corrupció. Molts fons d’inversió han patit aquest defecte.

Hi ha un altre aspecte negatiu que cal evitar. Hi ha fons d’inversió constituïts o aprofitats per persones que volen defraudar Hisenda a través de la creació de societats a l’estranger, com San Marino, les illes del canal, Liechtenstein i Irlanda. A través de diferents maniobres comptables, que no voldria explicar detalladament, el titular pot disposar d’una part o de la totalitat d’aquells recursos dipositats fora l’estat propi, sempre que l’interessi. No vull donar més detalls sobre el tema perquè no vull facilitar sistemes de defraudació i de blanqueig de diner, tot i que ja sé que els membres de l’agència tributària els coneixen prou bé.

Els fons d’inversió constituïts per nombroses i petites inversions poden substituir les grans empreses i fer el que fan aquestes: intervenir en un sector o una empresa determinada que pugui donar una rendibilitat superior a la dels mercats. Sempre, com he dit, a mitjà termini. El líder ha de veure quines societats tenen futur i quines no en tenen. La diversificació és necessària, ja que els errors són inevitables i convé que quedin diluïts en un conjunt en el qual predominin els encerts en la inversió.

Actualment, hi ha una pila de fons d’inversió que tenen valors equivalents als de les grans empreses. Catalunya en podria treure profit, però, per a això caldria que la Generalitat s’ho proposés i que tingués les competències necessàries per donar suport als fons d’inversió que tinguin propòsits que coincideixen amb la política general del govern de Catalunya.