Julien Gracq sense misericòrdia

Julien Gracq va ser considerat fins a la seva mort, el 2007, el narrador més important de França. En català disposàvem d’alguns dels seus llibres més importants, com Al castell d’Argol (1938), La ribera de les Sirtes, que va obtenir el premi Goncourt del 1951 i que va rebutjar, cosa que –es diu– va bloquejar les intencions de l’Acadèmia Sueca per concedir-li el Nobel, i Les aigües estretes. A França o aquí sempre compro tot el que trobo d’aquest escriptor únic. L’última adquisició ha estat Nudos de vida, que ha traduït Lluís Maria Todó per a Subsuelo. Prové dels quaderns dels fons de l’escriptor, on anotava impressions, observacions sobre l’actualitat, lectures i viatges. Fan feredat algunes de les seves opinions, però obren els pulmons.