Pessigolles al monstre

Per què a tantes persones els falta un sostre preguntàvem ahir? La informació ve d’un estudi d’aclaridor nom Els fons voltor: una indústria depredadora de les ciutats i dels drets humans, de Manuel Gabarre, publicat per l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC). Gabarre considera que van fallar els mecanismes de control democràtic quan es va permetre que els fons d’inversió colonitzessin el mercat immobiliari reblant el clau de l’habitatge com a producte especulatiu i no com a dret essencial, una mesura imposada per la troica quan va alliberar 100.000 milions d’euros per rescatar la banca amb l’obligació de crear la Sareb, que es va quedar amb els actius tòxics. Segons l’autor, es va perdre l’oportunitat de gestionar públicament els pisos, gairebé un milió: si s’haguessin posat a lloguer s’hauria mantingut el patrimoni i el deute de l’estat seria menor –dels 50.000 milions d’euros avalats se n’han perdut 35.000–. Ara, un nombre elevadíssim d’aquests habitatges són a mans del fons voltors, que han comprat barat i venen car, i si hi ha llogaters els apugen el preu o els expulsen de males maneres. Solen actuar des de paradisos fiscals: estalvi d’impostos i opacitat. Són poderosos: els finança la banca dels EUA; Blackstone i Cerberus són els principals que operen a l’Estat, Cerberus a través d’una filial que dirigeix el fill d’Aznar, portes giratòries que s’hereten. A Catalunya la llei 24/2015 comença a sancionar els grans tenedors que desnonen sense oferir lloguer social. Un primer pas, però la qüestió és: les multes faran pessigolles al monstre?