opinió
El pecat original de Junts
En aquest punt no hi hauria discussió. La crisi de Junts a Girona, que ha acabat amb la renúncia d’Assumpció Puig com a alcaldable, arrenca d’un pecat original. Això és com quan t’entrebanques, i veus que inevitablement acabaràs de cap a terra, i ho visualitzes gairebé a càmera lenta, però no ho pots evitar. Doncs a Junts ha passat una cosa similar. Des del principi se sabia que Assumpció Puig havia entrat amb mal peu. La renúncia de Marta Madrenas va sorprendre fins i tot el seu equip més proper. I no només això, sinó que en 24 hores s’anuncia una candidata avalada per la mateixa alcaldessa, Carles Puigdemont i altres dirigents històrics. Ningú alça la veu per pronunciar-se i accepten una tria a dit, que posteriorment es vesteix de primàries. L’operació no agrada quasi a ningú i la mala maror flueix, alimentada, també, per una manera de fer de Puig que no aconsegueix sumar adeptes, sinó tot el contrari. Fins al dia que aquest diari es fa ressò d’una reunió de la coordinadora local en què acorden enviar un correu electrònic a la direcció fent palesa la manca de sintonia i les dinàmiques de treball divergents amb Puig. Llavors esclata tot. I Puig ha abandonat. Una decisió quasi inevitable, arribats a aquest punt de distanciament.
I la pregunta és: i ara què? Junts no es pot permetre cap error més. La importància estratègica que té la capital de Girona per al partit, des del punt de vista de país, obliga a una precisió de bisturí a l’hora de trobar un relleu. Si la renúncia de Marta Madrenas havia obert les apostes sobre qui ocuparà l’alcaldia de Girona a partir del maig del 2023, aquest guirigall encara equilibra més les balances. I ja hi ha qui es frega les mans. També és cert que si la bomba de rellotgeria havia d’esclatar, més li valia a Junts que fos ara i no d’aquí a uns mesos. Tot i això, el temps i les circumstàncies actuals li van en contra. Caldrà veure, primer, com es resol la crisi de govern a Catalunya. Indiscutiblement, això marcarà el futur de la candidatura gironina. Fins que no es clarifiqui el panorama nacional, ni la direcció del partit intervindrà a Girona ni cap dels noms de govern que ara surten a les travesses per ser alcaldable prendrà una decisió sobre el seu futur. Per tant, tot parat fins llavors. O no. Perquè la ferida oberta al partit no és menor. I molts dels actuals silencis no poden ser eterns.