De set en set
Sense projecte no hi ha unitat
Aquest cap de setmana de commemoracions s’ha repetit a tort i a dret que cal recuperar la unitat de fa cinc anys. Vam fer l’1-O perquè estàvem units, es repeteix sempre. Penso més aviat que l’ordre és l’invers: estàvem units perquè estàvem fent l’1-O. El que hi havia era unitat al voltant d’un projecte polític, una estratègia única, una fita compartida. Va ser l’horitzó el que va ser cohesionador, saber on anàvem i com. Però sense posar-nos d’acord en una estratègia per assolir la independència no hi ha cohesió possible.
Així doncs, més que no pas crides buides a la unitat, caldria fer crides als partits perquè aclareixin quina és la seva proposta, el seu “full de ruta”, com en dèiem abans. Que diguin quin és el nou “1-O”, quina forma pren, com es fa, com s’hi arriba, i quines conseqüències se’n deriven. Que es mullin i proposin. I la ciutadania ja decidirem a les urnes quina estratègia ens sembla més idònia, quina és la majoritària i per quina volem treballar col·lectivament.
De moment l’únic partit que va posant propostes sobre la taula és Esquerra (llei de claredat, llei d’amnistia, taula de negociació, via àmplia…, amb totes les dificultats que comporten). Esperem saber què proposen els altres. Tant de bo aquesta setmana els militants de Junts en lloc de votar si el seu partit es queda al govern o si en surt, poguessin votar quina proposta fa el partit per aconseguir l’objectiu polític de la independència. Potser llavors podríem construir una estratègia compartida que ens portés, ara sí, la unitat real d’acció per guanyar d’una punyetera vegada.