La dona irrellevant

Llegeixo a l’edició de l’1 d’octubre del 1937 de l’Empordà Federal l’article Unitat de Margarida Font Clot: “La unitat, interessa a tothom, tant si és republicà, socialista, comunista, anarquista o bé sindicalista, perquè tenim un punt que ens uneix a tots: vèncer el feixisme i fer triomfar la llibertat.” La data de publicació és irrellevant, en el sentit que no és l’efemèride actual. Diguem-ne que és una serendipitat històrica. L’article el signa una dona, de nom comú, no rellevant. Qui ho escriu, però, va visitar, l’abril d’aquell any, el front de Madrid, i al novembre farà una crida a participar en el Primer Congrés Nacional de la Dona, celebrat al Palau de la Música. Hi havia militants d’Esquerra Republicana, del PSUC, d’Estat Català i de la CNT. Però, si diem noms com ara Teresa Pàmies, Aurora Bertrana, Anna Murià i Dolors Bargalló, tot adquireix més rellevància. Margarita Font Clot era una de les 800 delegades de noms menys rellevants. “Hi ha una màxima jesuítica que diu «desuneix i guanyaràs». Aquesta màxima, avui dia, hi ha elements que l’estant portant a la pràctica.” I hi afegeix: “Antifeixistes, si arribéssim a perdre la guerra, l’exili, les portes del presidi i els piquets d’execució, conseqüència de no haver sabut fer la unitat, ens esperarien a tots.” Quan tot això va passar, a Margarita Font Clot només la va esperar la irrellevància.