La gran estafa

La setmana passada explicàvem aquí mateix que la febre de les obres d’art NFT ha arribat al museu Moma de Nova York, fins al punt que es vendrà picassos de la seva col·lecció per invertir en el que per a alguns és una revolució com ho va ser el cubisme fa 100 anys i per a d’altres una manera d’especular salvatgement amb béns que només existeixen al món, o caldria dir a la jungla, virtual. La balança, de moment, es decanta clarament cap al negoci, amb subhastes milionàries i artistes que quan els sents parlar no es distingeixen d’un agent de borsa. O amb fets tan esperpèntics com ara el que ha protagonitzat un tal Martín Mobarak, que al juliol va cremar un dibuix seu de l’artista Frida Kahlo valorat en 10 milions de dòlars per revendre’l en una edició limitada de 10.000 còpies en NFT que s’han de pagar en criptomonedes. Espera recaptar 40 milions de dòlars, que, diu, destinarà a obres de caritat. Un farsant a qui sembla estrany que encara no hagin engarjolat. Està en el punt de mira del govern mexicà perquè respongui d’un delicte contra el patrimoni artístic del país. Aquest sonat va calar foc a la peça de Kahlo en un esdeveniment públic a Miami. Sincerament els dic que si el futur de l’art és aquest n’hi ha per retirar-se i dedicar-se a la divulgació de les plantes.