El viacrucis de Rodalies, admès pel PSC

Només set dies dels 33 últims han estat normals per al servei de Rodalies. És a dir, sense alguna incidència que generi retards de més de quinze minuts en alguna de les línies. La majoria de les avaries o aturades des de l’1 de setembre, data en què van entrar en vigor els abonaments bonificats o gratuïts, han estat causades per deficiències en la infraestructura, el sistema de control o avaries als combois, com detallava l’edició d’ahir d’aquest diari. La queixa dels usuaris i del govern pel deficient servei de Rodalies i de Renfe no és una impressió personal, ni cap idea ‘fake’ que en diuen ara, sinó la realitat més palpable. El càstig a l’usuari s’ha agreujat a la tardor per l’acumulació d’obres a la Sagrera, que sotmet a tensió tot el corredor nord ferroviari de l’àrea metropolitana, amb constants retards fins i tot en serveis que abans no els patien, com ara l’alta velocitat. Gairebé un 12% de la població activa de Catalunya ha adquirit un abonament bonificat, de manera que la decepció pel mal servei esdevé doble, fet que complica la fidelització al transport públic en general. El govern estatal es proposa allargar la bonificació dels abonaments, quan la gran reivindicació és un servei de qualitat.

Ja fins i tot el PSC admet que cal debatre el traspàs de les competències pressupostàries del servei de Rodalies a Catalunya. Va presentar una moció en el darrer ple del Parlament que instava a analitzar la cessió del model de recursos econòmics de Renfe a la taula bilateral entre administracions. La moció final sobre Rodalies aprovada, que van tirar endavant els partits del govern català, reclama el traspàs integral del servei, incloent-hi el finançament i la planificació ferroviaris de Rodalies, la mitjana distància i l’alta velocitat, fet que en va descavalcar el PSC. El Ministeri de Transports s’avindria a traspassar a la Generalitat els fons que ara cedeix a Renfe, però no la capacitat de decisió sobre la xarxa. La Generalitat fa bé de reclamar la gestió integral, perquè assumir l’ordenació horària com la del 2009 sense la gestió total del servei no farà altra cosa que difuminar-ne les responsabilitats.