Parlament censurat

Des del 2 de desembre del 2015, hi ha una sentència del Tribunal Constitucional que pesa com una llosa en el Parlament. Una sentència que, a més a més, el Constitucional fa aflorar sovint per tutelar els dirigents de la cambra obligant-los a impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposi ignorar o eludir l’esmentada sentència. I què diu aquesta sentència? Doncs va declarar nul·la i inconstitucional una declaració política aprovada a principi d’aquell any que parlava d’exercir l’autodeterminació i reprovava el paper de la monarquia. D’això no se’n pot parlar. Tan senzill i alhora inversemblant com això al segle XXI.

Aquesta situació ha dut els membres de la mesa del Parlament de l’anterior legislatura a judici per desobediència amb penes d’inhabilitació i multa. Els lletrats de la cambra ja han explicitat reiterades vegades que no es pot negar la capacitat del Parlament per estudiar i analitzar qualsevol qüestió que consideri d’interès per a la societat a la qual representa. En cas que es cometi una il·legalitat sempre podria actuar el poder judicial, però no abans. Per això és important el que acabi passant en aquest judici que permeti posar fi a aquesta sentència/censura/broma que va fer sis anys que dura.